CATALÀ (English below)

Aquest projecte ens convida a reflexionar sobre la bogeria i com la societat defineix allò que considera normal o anormal. Segons les teories de Pierre Bourdieu sobre l’habitus, les normes socials no són naturals sinó construïdes col·lectivament, a més, la psiquiatria ha intentat classificar la bogeria mitjançant categories que sovint han resultat errònies o discriminatòries. Això demostra que els límits entre normalitat i bogeria són canviants i depenen del context cultural.
El projecte Happy Accidents d’Enric Maurí qüestiona aquestes definicions a través d’obres que exploren comportaments quotidians, errors, gestos espontanis i objectes aparentment insignificants. A la peça Assaig d’escriptura, per exemple, recopila gargots fets en papereries per mostrar com petites accions inconscients poden revelar aspectes estranys o personals de la nostra manera de ser.
Un altre element central de la seva obra és el remix i l’apropiacionisme: Maurí combina imatges, objectes i referències culturals diverses per crear noves associacions inesperades. Les seves instal·lacions evoquen figures de la cultura popular, l’art experimental i fins i tot episodis com la famosa interferència televisiva de Chicago de 1987, situant-se entre l’humor, la crítica i la inquietud.
La dimensió inquietant dels objectes quotidians en Maurí troba ecos amb creadors com David Lynch o les reflexions de Sara Ahmed, i mostra com els objectes poden adquirir una presència estranya i desestabilitzadora quan els observem amb més atenció.
L’exposició presenta un conjunt d’obres que reivindiquen els errors, les contradiccions i les desviacions com a parts naturals de la realitat humana. En lloc de veure la bogeria com una excepció, l’exposició suggereix que la diferència, la incertesa i la desorientació són una dimensió inherent de la vida i de la percepció humana.

Resum del text escrit per la comissària i investigadora Gabriel Virgilio Luciani sobre l’exposició Happy Accidents

ENGLISH

This project invites us to reflect on madness and on how society defines what it considers to be normal or abnormal. According to Pierre Bourdieu’s theories of habitus, social norms are not natural but collectively constructed. Furthermore, psychiatry has long sought to classify madness through categories that have often proved to be inaccurate or discriminatory. This demonstrates that the boundaries between normality and madness are fluid and depend on cultural context.
Enric Mauri’s project, Happy Accidents, challenges these definitions by exploring everyday behaviours, mistakes, spontaneous gestures and seemingly insignificant objects. In Assaig d’escriptura (Essay of Writing), for instance, Maurí gathers doodles from stationery shops to demonstrate how minor, unconscious actions can expose unusual or deeply personal facets of the way we are. 
Another central element of his practice is remix and appropriation. Maurí combines images, objects, and diverse cultural references to create unexpected new associations. His installations evoke figures from popular culture, experimental art, and even events such as the famous 1987 Chicago television signal intrusion, positioning themselves somewhere between humour, criticism, and unease.
The unsettling dimension of everyday objects in Maurí’s finds echoes on creators such as David Lynch and in the writings of Sara Ahmed, showing how ordinary objects can acquire a strange and destabilising presence when we observe them more closely.
The exhibition brings together a body of work that embraces mistakes, contradictions, and deviations as natural aspects of human reality. Rather than presenting madness as an exception, it suggests that difference, uncertainty, and disorientation are inherent dimensions of human life and perception.                                         Summary of the text written by curator and researcher Gabriel Virgilio Luciani on the exhibition Happy Accidents.

---