CATALÀ (English below)

El projecte es desplega en dues parts complementàries. D’una banda, una sèrie de dibuixos realitzats per l’artista just després de llevar-se, abans d’esmorzar, de prendre un cafè, de dir bon dia. Una acció quotidiana, repetida durant un mes, que estableix una mena de continuïtat entre el darrer somni i la sortida del sol, entre allò que encara pertany a la nit, a les possibilitats, i el moment d’entrar novament en el dia, l’escenari dels fets.

L’altra part pren la forma d’un videoclip enregistrat entre Londres i el massís del Montseny, construït a partir d’una lletra travessada pels contraris, per les obvietats i també per les crueses que sovint sostenen la vida quotidiana. Hi apareixen qüestions com el dret a l’habitatge o el dret a no morir de gana, mentre un seguit de formigues entelen i interrompen les imatges. Les escenes pivoten entre una manifestació contra la guerra a Londres, on Enric Maurí desfila amb la cara pintada de blanc; una trucada des de l’interior d’una de les emblemàtiques cabines vermelles de la ciutat; i moments de respiració profunda amb el Montseny com a escenari. Un recorregut entre espais, gestos i situacions que posa en tensió allò íntim i allò col·lectiu, en el pas inexorable del temps.

ENGLISH

The project consists of two complementary parts. The first part consists of a series of drawings made by the artist immediately after waking up, before having breakfast or drinking coffee. This daily action, repeated over the course of a month, establishes a kind of continuity between the last dream and sunrise; between what still belongs to the night and possibility, and the moment of entering the day again — the setting in which events unfold.

The second part is a video clip filmed in London and Montseny mountain range. It is built around lyrics that explore opposites and the obvious, as well as the cruelties that often underpin everyday life. Issues such as the right to housing and the right not to starve emerge, while a series of ants veil and interrupt the images. Scenes alternate between an anti-war demonstration in London, where Enric Maurí marches with his face painted white, a phone call made from inside one of the city’s iconic red telephone boxes, and moments of deep breathing against the backdrop of Montseny. It is a journey through spaces, gestures and situations that brings the intimate and the collective into tension within the inexorable passage of time.

---