---

CATALÀ (English below)

La videoinstal·lació Aigua! s’inspira en tres episodis que impacten en la trajectòria vital de l’artista. El primer, el bombardeig brutal d’una cua de gent que esperava per anar a buscar aigua a la font durant el setge de Sarajevo l’any 1994. El segon episodi, el 2001, quan un grup de persones de l’Àfrica central, provinents de les illes Canàries, acampats a la plaça de Catalunya (Barcelona), van ser entrevistats per un reporter televisiu sobre si havia valgut la pena arriscar la vida. Un dels joves va assenyalar la font i va contestar que aquí tenia l’aigua a vint metres, mentre a casa seva la tenia a 4 hores caminant. Finalment, un altre moment impactant, el 2008, amb l’episodi de sequera més greu dels últims vuitanta anys, una situació que de llavors ençà es repeteix amb els efectes del canvi climàtic i que pot arribar a ser irreversible si no hi actuem.
Aquesta acció/videoinstal·lació recull aquests episodis i es connecta amb tots aquells que cadascú porta a la memòria. En aquest cas, les ampolles de plàstic actuen de fil conductor. En la performance, l’artista arrossega un munt d’ampolles lligades amb un cordill amb la voluntat de relacionar la idea d’economia circular i la producció excessiva de residus amb l’economia de l’aigua, per posar l’accent en el valor que té com a patrimoni ecosocial.

ENGLISH

The audiovisual installation Aigua! (Water!) is based on three moments that have left a lasting mark on the artist’s life. The first is the brutal shelling of a queue of people waiting to collect water from a public fountain during the Siege of Sarajevo in 1994. The second took place in 2001 and involved a group of people from Central Africa who, after arriving via the Canary Islands, camped in Plaça Catalunya in Barcelona and were interviewed by a reporter, who asked whether the risks thay had taken had been worthwhile. One of the young men pointed towards the fountain and replied that here he had water only twenty meters away, whereas back home he had to walk for four hours to obtain it. The third significant moment occurred in 2008, during the most severe drought in eighty years, a crisis that has recurred ever since as a consequence of climate change and that may become irreversible unless effective action is taken.
The performance and video installation bring together these episodes and connect them with each individual’s memories. In this context, plastic bottles serve as the common thread. In the performance, the artist drags a number of bottles tied together with a length of string in order to connect the concept of the circular economy and the excessive production of waste with the economy of water, thereby underscoring water’s value as a shared eco-social heritage.